Després d’11 edicions del Bavel Travel Summit des de Voxel creiem fermament que els nostres esdeveniments són molt més que espais per a parlar d’indústria i tendències.

Creem espais, moments, activitats i converses amb l’objectiu de generar connexions reals entre persones, la qual cosa anomenem creating meaningful connections. Per això, en la segona jornada del Bavel Travel Summit d’enguany, vam decidir apostar, una vegada més, per tres xerrades transformadores que van convidar als assistents a mirar cap a dins, qüestionar les seves creences i explorar noves maneres d’entendre el món. 

Xavier Ginesta: el propòsit com a motor de canvi

El fundador de Voxel, Xavier Ginesta, va obrir la jornada amb una xerrada que va anar molt més allà de l’àmbit empresarial. Va compartir la seva decisió de vendre l’empresa i crear la fundació Humanitas, amb l’objectiu de promoure un canvi profund de mentalitat. El seu missatge va ser clar: necessitem replantejar com entenem el treball, els negocis i la vida en societat. La transformació real no sorgeix del comportament, sinó d’un canvi en les nostres creences i en la manera de veure el món. 

David del Rosario: la ciència darrere de la connexió humana

El neurocientífic David del Rosario, director de l’Institut de Neurociència Avançada de Barcelona (INAB), ens va introduir al fascinant fenomen de la sincronia cerebral. Va explicar com dos cervells poden sincronitzar-se en freqüència, fase i amplitud sense que les persones ho percebin conscientment. Aquesta sincronització potencia la cooperació, l’empatia i la comunicació eficient. És a dir, permeten crear moments significants, creating meaningful connections. En les seves paraules: “el nostre cervell busca coherència, no veritat”. 

Íngrid Terricabres: trencant els límits de la percepció  

La instructora del mètode visió extraocular (VEO), Íngrid Terricabres, va tancar les sessions amb un taller que va deixar a tots els assistents sorpresos. A través de la visió extraocular —la capacitat de veure sense usar els ulls físics— va demostrar que tots podem fer coses que encara no sabem que podem. Aquesta pràctica trenca amb les limitacions autoimposades i redescobreix el potencial del cervell humà per a rebre informació des de llocs encara inexplorats per la ciència.  

Aquestes xerrades no sols van inspirar, sinó que van demostrar que existeixen mètodes —alguns recolzats per la ciència, uns altres per l’experiència— que ens ajuden a connectar de forma més autèntica i crear realment connexions i amistats a llarg termini (creating meaningful connections). A Voxel, continuem apostant per continguts que transformen, que ens conviden a créixer des de dins i que ens connecten amb el que realment importa. 

La entrada Creating Meaningful Connections. Quan un esdeveniment et canvia per dins: reflexions del segon dia del Bavel Travel Summit se publicó primero en Voxel - Blog.

El propòsit de Voxel és promoure el desenvolupament professional i personal dins de l’empresa i influir positivament en la societat. En aquesta línia, escoltar i aprendre de persones tan inspiradores com Ousman Umar, contribueix significativament a aquest objectiu.

L’inici de tot

Ousman Umar va néixer en un poble de Ghana situat en ple cor de la selva. Era un nen amb una vida senzilla i feliç. Però quan veia els avions sobrevolant el seu cap, es preguntava què era allò i per què era capaç de volar.

Quan algú li va explicar que aquests vehicles provenien “del país dels blancs”, va decidir que volia anar a aquest lloc. Amb 13 anys, aquesta curiositat el va empènyer a voler anar-se’n del seu llogaret. I va emprendre un viatge sol.

Una eterna travessia

Es va endinsar en el desert del Sàhara amb un grup de persones. Durant aquests dies, va viure experiències molt dures: va sofrir problemes amb el transport, va caure en mans de persones que el van enganyar i es va enfrontar a condicions extremes. “A més de trobar cossos sense vida d’uns altres que perseguien el mateix somni, la majoria del grup no va sobreviure” va afegir Ousman.

Més tard va arribar a Lívia, on va treballar durant uns anys per a reunir diners i, després de passar per mans de màfies i travessar diversos països, va arribar a Mauritània. Va pagar per a viatjar amb vaixell a Espanya, però el que no li van explicar és que l’acord implicava que ells mateixos haurien de construir-lo.

Després de viure l’horror de veure enfonsar-se el vaixell del seu millor amic i sobreviure dos dies a bord sense menjar ni aigua (i sense saber nedar), va arribar finalment a Fuerteventura, on va passar dos mesos a la presó.

El país dels blancs

Per ser menor d’edat, li van permetre entrar i quedar-se a Espanya. Quan li van preguntar on volia anar, va triar “Barça” (Barcelona), ja que era l’únic lloc que li sonava. “Mai m’havia sentit tan sols com quan vivia als carrers de la capital catalana” va confessar Ousman.

Un dia es va creuar amb una dona que el va acollir, i el ganès va passar a formar part de la seva família. Malgrat no saber llegir ni escriure, ni parlar català ni castellà, va aconseguir estudiar una carrera universitària i completar dos màsters. “El talent no té color, és una qüestió d’oportunitats”, ens va afirmar.

El propòsit de l’Ousman

Ousman va entendre que el seu propòsit a la vida era evitar que més persones visquessin la seva cruel experiència. I va fundar l’ONG NASCO Feeding Minds la missió de la qual és promoure l’accés a l’educació i la informació de la població de Ghana (Àfrica).

L’organització aborda els problemes de la immigració al país d’origen creant oportunitats de desenvolupament, perquè ningú hagi de passar per l’infern de la immigració. “Si només alimentes els seus estómacs, trobaràs els seus cadàvers en les teves costes. Però si alimentes les seves ments, ells lideraran el canvi en les seves comunitats” ens va explicar.

Actualment, l’organització ha creat 17 laboratoris TIC a Ghana, ha beneficiat a 58 escoles, i ha ofert més de 65.000 formacions. Tot això sense cap suport governamental.

La labor de Ousman ha estat reconeguda a nivell internacional. El 2017, les Nacions Unides el van destacar per utilitzar la tecnologia per a salvar vides a Ghana. El 2018, va ser convidat pel Papa al Vaticà, i el 2021 va rebre un premi del rei d’Espanya per la seva contribució a l’ús d’internet per a abordar un dels grans desafiaments d’Europa: la migració.

Per tot això (i molt més), és un plaer haver fet costat econòmicament a NASCO Feeding Minds al Bavel Travel Summit 2024, juntament amb Pliant i TerraPay (imatge inferior). 

La entrada Ousman Umar: “Hem d’alimentar ments, i no estómacs” se publicó primero en Voxel - Blog.

A Voxel tenim el propòsit de ser un lloc on les persones puguin créixer tant a nivell laboral com personal, el que anomenem “Great Places to Grow”. En aquest sentit, el foment de l’autoconeixement i la consciència són elements que poden impactar o estan relacionats, precisament, amb el desenvolupament de les persones.

Així mateix, el 12 de juliol va ser un dia especial per a aprofundir en aquest tema. D’una banda, durant la Trimestral o esdeveniment intern on compartim els resultats dels equips i nous reptes, vam tenir una xerrada del monjo budista Shoukei Matsumoto. I, d’altra banda, vam acabar la jornada participant al Festival de la Consciència.

Qui és Shoukei Matsumoto?

Shoukei Matsumoto va néixer al Japó i, al contrari de la majoria de monjos, ell no provenia d’una família budista. De fet, va estudiar filosofia a la Universitat de Tòquio i, degut al seu interès en el budisme i els temples, després de graduar-se es va unir al temple Komyoji. Més tard, va completar un MBA a l’Escola de Negocis de l’Índia i va fundar una escola de gestió de temples per a monjos i sacerdots budistes.

Va ser nomenat membre de Joves Líders Globals del Fòrum Econòmic Mundial (2013) i és autor de diversos llibres com “La guia del monjo per a una casa i ment netes”, traduït a 18 idiomes. En l’actualitat és cofundador i president de Interbeing, una empresa que promou l’alineació de les persones i les empreses a través de la consciència per a treure el millor d’elles.

Quins temes vam debatre a la seva sessió?

Durant la xerrada, els Voxelians li van preguntar a Shoukei la forma com ell ajuda a les empreses, quin és el secret de la felicitat o quines qualitats personals creu que són essencials.

“Per a mi, les empreses són monestirs per a l’auto-cultivació i la consciència” va comentar el monjo budista. Va afegir que, el fet d’haver estudiat com s’estructuren i funcionen tant les empreses com els monestirs, l’havia fet entendre que no difereixen tant com sembla. Ambdues són llocs en els quals un mateix pot créixer i aprendre d’un/a mateix/a i del col·lectiu.

Shoukei va expressar que “La felicitat consisteix en gaudir de la vida, i no en aconseguir propòsits. Tenir propòsits és sinònim de no aconseguir-los ara mateix”. Va assenyalar que la felicitat és diferent per a cada persona i es basa a entendre qui ets i mirar cap a dins (i la consciència té a veure amb això).

Quant als atributs personals, va destacar la generositat. “Si vols ser altruista amb algú, no has de pensar-hi al respecte. Hauries de ser altruista sense ser conscient que ho ets” va concloure.

Després de tot un matí de reflexions i informació, ens vam dirigir al Festival de la Consciència.

Què és el Festival de la Consiència?

Voxel és una de les empreses organitzadores i impulsores del Festival de la Consciència (FoC). Es tracta d’un esdeveniment internacional sense ànim de lucre, basat a Barcelona, gestionat de manera col·laborativa per més de 60 organitzacions.

El FoC reuneix líders d’opinió per a explorar la consciència des de diferents perspectives com la científica, espiritual, empresarial, educativa i cultural, a través de tallers, activitats i experiències.

El Festival va ocupar tot el cap de setmana, i alguns Voxelians van participar com a voluntaris/àries, com a participants o en totes dues modalitats. “L’esdeveniment és una experiència sorprenentment enriquidora que crea un sentiment espectacular de comunitat” van comentar alguns companys i companyes.

La entrada Shoukei Matsumoto: Les empreses són monestirs per a l’auto-cultivació i la consciència se publicó primero en Voxel - Blog.

La 10a edició del Bavel Travel Summit, el principal esdeveniment de pagaments de la indústria de viatges, ha comptat amb l’assistència de 250 líders i professionals del sector a nivell internacional en la qual ha estat l’edició més especial per a la companyia organitzadora, Voxel, després de passar a formar part d’Amadeus IT Group. L’esdeveniment ha comptat amb 23 sessions i 40 ponents a l’Hotel Melià Sitges.

Precisament, en el primer dia de l’esdeveniment s’ha explicat a clients i partners l’ambició darrere de la unió estratègica de Voxel i Amadeus: convertir-se en el partner de pagaments més potent de la indústria. Àngel Garrido, CEO de Voxel, ha explicat que Amadeus compta amb una cultura centrada en les persones, “un aspecte fonamental i una de les raons per les quals vam decidir fer aquest pas”. David Doctor, CEO de Outpayce d’Amadeus, per part seva, ha destacat que la combinació dels talents, recursos i visions de Voxel i Amadeus constitueix una oportunitat única per a redefinir els estàndards del sector, impulsar la innovació i crear un valor integral sense precedents per als clients.

En línia amb aquesta cultura centrada en les persones, s’ha posat l’accent en els valors i la voluntat de trencar barreres i fomentar la inclusió i diversitat de lideratge en la indústria turística. Maria Sellar, General Manager Travel Solutions de TerraPay, va explicar que la representació mitjana de dones en les grans companyies tecnològiques és únicament del 26,2% i va donar algunes claus per a superar aquestes barreres: “És essencial promoure un entorn laboral on cada individu, sense importar el seu gènere, tingui l’oportunitat de sobresortir i contribuir. Trencar barreres no és només un objectiu, sinó una responsabilitat compartida”.

Innovació en els pagaments turístics

Un dels temes més rellevants de l’esdeveniment ha estat la innovació en els pagaments. D’una banda, els pagaments instantanis han emergit com una solució clau en la indústria turística, permetent realitzar i confirmar transaccions en temps real. Tot això, eliminant els temps d’espera i millorant l’eficiència operativa, la qual cosa facilita l’accés a la reserva del viatger.

En aquest sentit, encara que les Targetes de Crèdit Virtuals (VCCs) són el mètode de pagament predominant, estan sorgint noves formes de pagament per a satisfer les necessitats de les diferents empreses de la indústria. “El món utilitza formes de pagament diverses, per la qual cosa és crucial explorar-les totes. El nostre objectiu és adaptar-nos a les necessitats canviants del mercat i oferir solucions de pagament que siguin flexibles, segures i eficients”, ha concretat Vivian Dixon, Global Products de Visa.

La taula rodona sobre innovació en els pagaments a hotelers, va comptar amb la participació d’Ana Arjones, Market Development & Partnerships in Travel de Mastercard, qui va destacar que “estem observant que, en un ecosistema interconnectat i més complex, l’automatització s’ha incrementat. L’expectativa és que el flux sigui digital, oferint una experiència de l’usuari el més digital possible”.

Aposta per la digitalització i noves tecnologies

D’altra banda, s’han posat de manifest els diferents reptes tecnològics en les operacions diàries de les empreses del sector turístic, destacant el paper de la digitalització. I és que dades recents apunten que el nivell de digitalització actual de les pimes turístiques a Espanya és únicament del 31,2%.

Així mateix, Mar Muñoz, CEO de IT Travel Services, ha assenyalat que “el gran repte actual és l’automatització de processos. Els clients no estan sent tan sensibles al canvi de preus, la qual cosa representa una motivació important per a digitalitzar els processos interns”.

Per part seva, Daniel Ascolies, CIO de Grup Julià, opina que “el sector té l’oportunitat de millorar en aquest àmbit, gràcies al potencial de la Intel·ligència Artificial per a personalitzar l’experiència del viatger”.

I és que la implementació de la Intel·ligència Artificial (IA) està revolucionant la indústria hotelera. Eines com ChatGPT han demostrat la seva capacitat per a optimitzar entre un 40% i un 50% algunes tasques, la qual cosa representa una gran oportunitat per als hotels en l’optimització de processos.

Compromís per a un turisme sostenible

Per primera vegada en aquesta edició del Bavel Travel Summit, la sostenibilitat ha tingut un paper rellevant. I és que el turisme representa entre el 8 i el 10% de les emissions globals de gasos d’efecte d’hivernacle, però també és una indústria altament vulnerable al canvi climàtic.

Mireia Guix, doctora en Turisme i Hostaleria i professora en la Universitat de Queensland (Austràlia), ha explicat que s’estima que un 25% de les emissions relacionades amb el turisme podrien augmentar per a 2030 si no es prenen mesures adequades.

No obstant això, Guix ha assenyalat que el 75% dels viatgers a nivell global desitgen viatjar de manera més sostenible en els pròxims 12 mesos. “Dos terços de la reducció de les emissions hauran d’originar-se des d’un canvi en el comportament. Per això, hem de facilitar que les opcions sostenibles siguin més accessibles i motivadores per als consumidors”.

Segona jornada de connexió i inspiració

El segon dia del Bavel Travel Summit ha tingut lloc en la finca modernista Clos La Plana, als afores de Sitges.La jornada, ha comptat amb diferents experiències per a fomentar la connexió i la col·laboració entre empreses i xerrades inspiracionals sobre el lideratge ètic, neurociència i meditació i felicitat 2.0, entre altres.

La desena edició del Bavel Travel Summit ha estat patrocinada per TerraPay, VISA, Mastercard, Pliant, Sunrate, Modulr, Xanderpay, Worldpay, Bedsopia, Airplus i NIUM.

La entrada Voxel celebra la 10a edició del Bavel Travel Summit amb més de 20 ponències sobre pagaments i innovació turística se publicó primero en Voxel - Blog.

A Voxel organitzem periòdicament el “Cercle de Desenvolupament Personal” o trobades en les quals els i les Voxelians debatim al voltant de què és el món de la consciència. Aquesta iniciativa s’emmarca dins del propòsit de Voxel de ser un lloc de creixement i desenvolupament de les persones (Great Places to Grow).

En una d’aquestes sessions, vam tenir el plaer de comptar amb l’Aliciah Casas, qui ha viscut una experiència reveladora que l’ha portat al camí de la Sanació Silenciosa.

Quin va ser el punt de partida?

Durant molts anys, l’Aliciah va experimentar moments molt dolorosos i va patir greus malalties que la van portar a tenir una vida difícil i inestable. El sofriment que sentia va passar a ser, d’alguna manera o un altre, el seu estat natural. No tenia esperança i fins i tot pensava que l’única manera d’alliberar-se del sofriment era deixant d’existir.

Així mateix, i malgrat no deixar de prendre la seva medicació, la seva malaltia no es curava. Al contrari, no feia més que empitjorar. Fins que un dia li va passar el que més endavant sabria que és una il·luminació o el “despertar espontani”.

Físicament, això es va reflectir a veure un raig de llum en els seus ulls, acompanyat d’un soroll eixordador. A partir d’aquell moment, els pensaments del seu cap es van detenir i fins i tot es va preguntar “M’hauré mort?”. Aquella nit va decidir no prendre el tractament mèdic perquè va sentir que el seu cos no el necessitava.

Com va canviar la seva vida?

L’Aliciah ens va explicar que els següents mesos van ser molt intensos. Els primers van estar protagonitzats per sentir un immens amor tot el dia i els posteriors per una etapa més negativa i complexa. Al principi, només li va confessar aquesta experiència als seus afins i més íntims amics “era tremendament difícil d’explicar, i tampoc pensava que era necessari”. Per sort, un amic budista practicant la va acompanyar en aquesta transició.

A partir d’allí, va començar a enfocar la seva ment en el present i de manera conscient, no tan plena de pensaments associats al seu propi ego o al personatge de l’Aliciah. Un altre element que va destacar és que percebia el camp magnètic de tot el que estava al seu voltant: persones, naturalesa, objectes, etc. També va experimentar telepatia amb algunes persones.

Quan va visitar a l’equip mèdic que tractava les seves malalties i van analitzar el seu progrés, no s’ho podien creure. Li van proposar que deixés el tractament mèdic perquè ja no li feia falta, i ella els va contestar que ja ho havia fet. El seu cas va ser arxivat com “curat sense explicació”. Això va començar a prendre forma com el que anomenaria la “Sanació Silenciosa”.

Quines conclusions treu?

L’Aliciah mai para d’investigar respecte a la consciència i ha adquirit molt de coneixement i experiència des que va tenir el despertar. A través d’aquest camí de vida, la Sanació Silenciosa, acompanya a altres persones a obrir-se a l’instant present.

De fet, un company li va preguntar com és possible que pugui estar molta estona sense tenir cap pensament. Automàticament, ella va respondre “Vols que t’ho expliqui o vols experimentar-ho?”. I tot seguit, tots dos van realitzar un exercici per a alliberar la ment durant diversos segons.

Finalment, entre totes les idees que ens va compartir, destaquem algunes frases:

• “Hi ha una línia molt fina entre el que és real i la interpretació que fem de les coses”.
• “El pensament és més limitat del que creiem”.
• “La vida no és comprensible, només vivible”.
• “És important fer-nos responsables dels nostres sentiments i deixar que flueixin”.

Moltes gràcies a l’Aliciah per la seva generositat i temps, i als i les Voxelians (des de l’oficina o en remot) per les seves incansables ganes d’aprendre i debatre. Esperem amb expectació la següent trobada vinculada a la consciència!

La entrada Aliciah Casas: “La vida no és comprensible, només vivible” se publicó primero en Voxel - Blog.

En repetides ocasions hem sentit que el futur del món i l’origen de canvis significatius està en la inversió en l’educació de les persones¹  i en l’ampliació de la seva consciència. Aquesta consciència (entesa com la capacitat de comprendre el món des de diferents perspectives i augmentar els models mentals amb els quals es prenen decisions), es va formant en la vida a través d’experiències que porten a nous aprenentatges.

Com ja vam tractar a l’anterior article, el desenvolupament i el major nivell de consciència de les persones no sols contribueixen al creixement individual, sinó que també exerceixen un paper essencial en la promoció d’un impacte positiu en la societat en el seu conjunt.

A continuació, explicarem com hem arribat a aquests conceptes a Voxel.

El desenvolupament de les persones i la seva consciència com a base fonamental

La història de Voxel està formada per successius esdeveniments de descobriment i d’aprenentatge (de manera molt similar al que succeeix a una persona, atès que una organització no deixa de ser un conjunt d’individus que es relacionen). El fet que els seus fundadors i el seu Comitè de Direcció hagin viscut diverses experiències d’alta intensitat (aquelles de les quals et fan qüestionar els teus principis i valors) els han fet guanyar cada vegada major consciència. Això és un camí, per tant, la “organització” va evolucionant de manera contínua.

Ser una empresa rendible i que alhora la gent estigui a gust en ella no sols és compatible, si no que és molt millor. De fet, és indissoluble, no es pot separar la part professional de la humana.

Un d’aquests fets va tenir lloc durant la pandèmia (un moment de crisi que es torna en oportunitat d’invertir per a qui disposa de la capacitat financera per a fer-ho) en el qual Voxel va rebre diverses propostes d’inversió, una d’elles per una quantia tan alta que permetria jubilar-se còmodament als seus fundadors. No obstant això, van arribar a la conclusió que no volien contreure responsabilitats financeres amb tercers (pel risc de canviar el tipus de decisions que feien en l’organització). Conseqüència d’això, es va propiciar un moment de reflexió profunda en la qual es van adonar que ells eren feliços amb l’essència d’aquesta organització, en la qual havien crescut i s’havien desenvolupat.

Tal sentiment també era compartit pels seus col·laboradors: Voxel havia estat reconeguda com “Great Place To Work” durant dos anys consecutius, la qual cosa reforçava el concepte que ser una organització rendible i que alhora la gent estigui a gust en ella, no sols és compatible sinó que és molt millor, com demostren diversos estudis^2.  De fet, no es pot separar la part humana de la professional, són una cosa indissoluble. No té sentit dir-li a una persona que els seus problemes es quedin “fora de la porta de l’empresa”, perquè això tindrà implicacions no sols en el curt termini sinó també en el llarg (no sols per a la persona, si no també per a l’empresa!).

Part d’aquesta reflexió era que ells no anaven a “treballar”. El concepte de “treball” era massa transaccional (una persona rep un salari a canvi del seu temps i esforç), la qual cosa no anava molt alineat amb els motivadors intrínsecs de les persones (autonomia, aprenentatge i propòsit)³ ni amb els més extrínsecs (reconeixement i connexió social). Així doncs, calia transcendir això: l’anterior propòsit de voler inspirar a altres empreses per a “crear teixit empresarial sa” i ser “Best Place To Work” havia de canviar cap a crear organitzacions on els seus col·laboradors també poden trobar alineament amb un propòsit personal.

Tothom té dret a ser feliç, i el desenvolupament personal és un dels factors clau.

Van començar a consolidar-se idees clau com que tothom té dret a ser feliç i que un dels factors per a arribar a això consistia a continuar fomentant el desenvolupament dels individus més enllà de l’àmbit professional, especialment a nivell personal – interior. Aquest segon nivell, el qual comença per l’autoconeixement (descobriment de les pròpies fortaleses, febleses, emocions, necessitats, motivacions, etc.), permet evolucionar, prendre millors decisions cap a l’exterior i també guanyar empatia cap als altres per a millorar les relacions.

Per això, els fundadors de Voxel i el seu Comitè de Direcció van decidir que volien anar més enllà del fet que només els seus col·laboradors fossin més feliços i van establir com al seu propòsit superior inspirar a altres empreses perquè també siguin llocs on la gent es pugui desenvolupar (“Great Places To Grow”) i ser més feliç.

El següent diagrama reflecteix com l’ampliació de la consciència i cuidar la felicitat dels individus dins de les empreses pot promoure, al seu torn, una societat més conscient i feliç.

El següent diagrama integra tots els conceptes i els dos cercles virtuosos (el més “instrumental” i el del propòsit superior).

A Voxel no hem descobert res excessivament nou, només que dediquem esforç a ser coherents i posar-ho en pràctica (fins i tot en condicions de fort estrès econòmic, com va ser el període de pandèmia⁴ ). Procurem actuar amb honestedat, sabent que encara ens queda molt camí per recórrer, sabent que hem d’anar aprenent i explorant en molts àmbits (com ha estat fins ara) i amb el propòsit genuí de continuar desenvolupant la nostra organització i inspirar a uns altres, perquè això repercutirà en un teixit empresarial més sa i una millor societat.

¹Nelson Mandela – “La educación es el arma más poderosa que puedes usar para cambiar el mundo”.
²Warwick University – Happiness and Productivity
³Daniel Pink – Drive
⁴Josep Mº Coll, Jordi del Bas (EADA) – Del liderazgo por valores al impacto holístico – Cómo pueden hacer las empresas un mundo más feliz.

La entrada Transformant l’empresa en un lloc de creixement personal. El nou paradigma? (Part 3) se publicó primero en Voxel - Blog.

En l’anterior article, tractem certs aspectes clau per a les organitzacions: l’alineament cultural dels col·laboradors, que aquests disposin de les capacitats necessàries per a desenvolupar les seves funcions i que estiguin motivats. Així aconseguim un cercle virtuós de generació de valor “instrumental”.

No obstant, tot això també es pot donar en empreses que poden tenir un impacte negatiu en la societat i en el medi ambient.

Això ens porta a la redacció del segon article en el qual desenvolupem què és el propòsit superior.

El cercle virtuós del propòsit superior

Abans d’endinsar-nos en el cercle virtuós del propòsit superior, és necessari explicar què entenem per individus, empreses o societat “conscients”.

Definim “consciència” com la capacitat per a entendre el món amb una visió cada vegada més àmplia, des de diferents perspectives, augmentant els models mentals amb els quals es prenen decisions i s’actua

Quan les empreses es van fent més conscients sobre el seu impacte i prenen responsabilitat, poden definir un propòsit superior més enllà de simplement tenir beneficis econòmics (sent els resultats financers un aspecte també necessari per a la supervivència de l’empresa, per a poder reinvertir en ella i per als seus accionistes). En aquest sentit, el propòsit superior es refereix a la intenció de tenir un impacte positiu en algun dels seus altres stakeholders (a més d’en els seus shareholders)  i no generar impactes negatius en la resta: col·laboradors, proveïdors, societat i, conseqüentment, medi ambient.^{1 2}

Les organitzacions, com a estructures de col·laboració massiva, produeixen un impacte en la societat major que el dels seus individus aïllats, a l’unir i alinear els seus esforços amb un propòsit compartit

La manera més directa de produir un impacte positiu en la societat és a través de les organitzacions que la formen, les quals, al seu torn, estan constituïdes per individus. Invertir en el desenvolupament d’aquestes persones (sobretot a nivell interior) promou que augmenti la seva consciència. Això, al seu torn, impacta en el desenvolupament i major consciència de les organitzacions i de la societat. En el gràfic inferior, representem l’exposat.

Això genera un nou cercle virtuós basat en el propòsit superior: l’atracció de talent cap a empreses amb major propòsit, el qual al seu torn ajudarà a generar majors recursos econòmics per a aconseguir-ho. Aquest propòsit superior, a més, fomentarà  el sentit de pertinença dels membres de l’organització.

En conjunt, el cercle virtuós basat en el propòsit superior s’enllaça amb el cercle virtuós més instrumental de l’organització de la següent manera: el motor econòmic de l’empresa li proporciona l’“oxigen” per a poder sobreviure i és el que li permet impulsar el seu propòsit superior. Així, el model de negoci de l’empresa està al servei del seu propòsit superior.

El desenvolupament i major nivell de consciència de les persones és un impulsor d’impacte positiu en la societat. La correspondència en l’àmbit empresarial és l’establiment d’un propòsit superior (el qual addicionalment genera un cercle virtuós d’atracció i fidelització de talent). Com poden les empreses posar això en pràctica? En el següent article veurem l’exemple de com s’han articulat aquests conceptes a Voxel.

¹John Mackey and Raj Sisodia – Conscious Capitalism
²John Elkington – Triple Bottom Line

La entrada Transformant l’empresa en un lloc de creixement personal. El nou paradigma? (Part 2) se publicó primero en Voxel - Blog.

Amb motiu del Dia Mundial del Pacient Trasplantat, a Voxel vam tenir la sort que els nostres companys David i Rubén volguessin compartir com han viscut un trasplantament d’òrgans.

La iniciativa va ser organitzada per Organa, un grup de persones de Voxel que duen a terme accions per a fomentar la inclusió i igualtat. I va ser protagonitzada pel David López Sánchez (Customer Onboarding Engineer) i el Rubén Martínez Cazorla (Customer Onboarding Specialist), moderats pel Lluís Giménez (Rollout Manager). La sessió, amb una participació de més de 40 persones, tenia l’objectiu de donar a conèixer aquesta realitat, així com sensibilitzar als altres companys i companyes respecte a la importància de ser donant.

Com va començar tot?

Tant el David com el Rubén es van veure sorpresos per la necessitat d’un trasplantament d’òrgans: el ronyó i la medul·la òssia, respectivament. El David tenia una malaltia renal, però en el cas del Rubén desconeixia tenir cap mena d’afectació (es va alarmar en tenir símptomes de grip prolongats).

A més, van coincidir en moments inicials de la seva relació amb Voxel. “En el procés d’entrevistes, vaig comentar la meva malaltia renal, i no va suposar cap impediment per a l’empresa” va dir el David. Per part seva, el Rubén va haver d’agafar la baixa al cap de pocs dies d’incorporar-se en la companyia.

Tots dos necessitaven donants que fossin compatibles amb ells i van entrar en una llista d’espera de pacients que necessitaven un trasplantament d’òrgans. En el cas del David, d’uns 5 anys d’espera. En paral·lel, van estudiar la compatibilitat amb els seus familiars. Afortunadament per al David, la seva pròpia mare va poder ser el seu donant. En canvi, el Rubén va esperar uns mesos i va trobar una persona compatible amb ell.

Com van viure tot el procés?

Abans del trasplantament, el David va haver de fer diàlisi amb tot el que comportava: disposar d’una habitació desinfectada, espai per a guardar els subministraments, i passar la nit fent el tractament (filtrar la seva sang per la inactivitat del ronyó), entre altres.

Quant al Rubén, va haver de fer alguna sessió de quimioteràpia i les seves defenses estaven baixes. Això implicava anar amb molta cura per a no agafar cap infecció, per petita que fos.

Així i tot, la gestió emocional és la part més complexa de tot el procés. Per a tots dos, la probabilitat de supervivència després del trasplantament era aproximadament del 80%. Més enllà dels riscos de la pròpia operació, la possibilitat que els altres òrgans del cos poguessin rebutjar al nou, també era un factor de risc.

Per sort, els dos es van poder operar i, encara que en el cas del David va haver-hi algun contratemps, els resultats van ser positius.

Per què és important ser donant d’òrgans?

Hi ha moltes persones que per a viure o millorar la seva qualitat de vida necessiten un trasplantament d’òrgan. Existeixen dues categories de donants: els donants vius i els donants morts.

Pel que respecta als donants vius, qualsevol persona major d’edat i amb bona salut pot ser donant d’òrgans. Les intervencions són molt segures i no comporten riscos ni actuals ni futurs per a la persona donant. En algunes ocasions, per compatibilitat, els propis familiars poden ser els donants.

En relació amb els donants morts, a Espanya, segons la Llei de Trasplantaments, tots i totes som considerats donants d’òrgans tret que hàgim manifestat el contrari. No obstant això, cal confirmar amb la família respecte a tal voluntat de la persona morta.

De fet, Espanya és el líder mundial de donació d’òrgans. Durant el 2022 es van realitzar 5.383 trasplantaments d’òrgans, un increment del 13% respecte a l’any anterior. Malgrat les bones xifres, és molt necessari que més persones se sensibilitzin sobre aquest tema.

Quines reflexions s’emporten d’aquesta experiència?

Una de les coses més complexes de gestionar per al David va ser el fet de no voler veure patir de més a la seva família. El David i el Rubén van assegurar que “no haver de preocupar-te ni ocupar-te de la teva situació laboral durant aquest procés és un gran alleujament”.

Els dos companys van coincidir en el fet que els seus familiars, en viure aquesta realitat més de prop, s’han sensibilitzat respecte a la donació d’òrgans. En aquest sentit, una companya ens va explicar que és donant a arrel que el seu pare va necessitar un trasplantament.

Finalment, van opinar que, encara que sembli un tòpic, és important gaudir de les petites coses i les alegries del dia a dia. Tots dos són persones molt inquietes, i el Rubén ja té una llista de països pendents de visitar “M’ho he guanyat, no?”.

La entrada Xerrada amb companys: Passar per un trasplantament d’òrgans se publicó primero en Voxel - Blog.

Quin sentit té treballar simplement a canvi d’una remuneració? És prou motivant? Les persones som éssers de significat i ens agrada entendre perquè fem les coses i, molt millor, si el que hi ha darrere del que fem s’alinea amb els nostres propòsits personals en la vida i amb els nostres valors.

Què faríem si prenguéssim consciència de l’impacte negatiu (en altres persones, en la societat o en el planeta) del nostre esforç en una empresa? Si tinguéssim oportunitat, canviaríem d’organització per a col·laborar en una altra on es persegueix conscientment un impacte positiu?

Hem redactat tres articles que tracten com una empresa pot ser també un lloc de desenvolupament personal, el perquè i els seus beneficis. Comencem amb el cercle virtuós (i incomplet) de generació de valor!

Un cercle virtuós (i incomplet) de generació de valor

Una organització on les persones estan poc motivades i poc formades difícilment proporcionarà un gran servei, per la qual cosa serà poc probable que els clients estiguin satisfets. Això es pot produir quan l’aportació de valor està molt focalitzat, paradoxalment, en el client i en els accionistes, però es posa als empleats en una prioritat baixa.

És clau que els col·laboradors estiguin alineats a nivell de valors, disposin de les capacitats necessàries i estiguin motivats

Algunes empreses són conscients de la importància de tenir als seus col·laboradors alineats a nivell cultural i prou motivats (la seva productivitat augmentarà des d’un 20% a un 50% o més¹).

El fet que hi hagi un alineament en valors i que a més disposin de les capacitats necessàries proporciona predictibilitat i confiança. Això ens permet desenvolupar el que denominem com “A-Player”, “the right person in the right seat”²).

Atès que aquests aspectes són factors clau perquè els clients rebin un millor servei, invertir en ells redundarà en majors beneficis econòmics, part dels quals es poden tornar a reinvertir en els treballadors i així augmentar el seu benestar. D’aquesta manera, és possible crear el que denominem un “cercle virtuós de generació de valor” (gràfic inferior).

Entrant en una mica més de detall, com es pot crear aquest entorn motivant?³

Atorgant suficient autonomia en les tasques.

Invertint en desenvolupament professional per a crear una organització d’alt rendiment.

Unint als col·laboradors al voltant d’un propòsit empresarial (per exemple, el de ser “els millors” dins del nostre mercat).

Fomentant un bon ambient de treball amb gran connexió social.

Proporcionant reconeixement als equips i persones.

I, per descomptat, amb uns bons sous.

Si el propòsit és simplement guanyar més diners, poden succeir coses èticament qüestionables: en lloc de crear més valor per a la societat, ho destrueixes

El problema darrere de tot això es produeix quan l’empresa persegueix un objectiu merament instrumental per a aconseguir majors beneficis econòmics. Si el propòsit és simplement guanyar més diners, poden succeir coses èticament qüestionables, ja que la destrucció de valor social i ecològic, a vegades, resulta molt rendible.

Pensem, per exemple, en els costos socials i mediambientals que genera el “fast fashion”. Aquest model de negoci, amb una producció altament contaminant, crea articles que caduquen mentalment molt abans de fer-ho materialment. A més, la seva producció s’acostuma a localitzar en països lluny d’on es consumeix, amb la finalitat d’abaratir costos i ser més rendibles a costa de condicions laborals, a vegades, molt precàries.

El concepte de rendibilitat s’ha pervertit pel fet que el preu dels productes que consumim no incorpora l’impacte col·lateral del que les escoles de negocis denominen “externalitats” (aspectes sobre els quals de manera conscient l’empresa no es vol sentir responsable). Sota una perspectiva global, en lloc de crear més valor per a la societat, es destrueix per no tenir en compte els efectes secundaris del model de negoci sobre les persones alienes a l’empresa, la societat o el medi ambient. En aquesta dinàmica, considerem que aquest cercle virtuós de generació de valor és incomplet.

Així doncs, es pot arribar a la paradoxa de crear una empresa on la gent estigui molt motivada però desenvolupant un producte les implicacions del qual siguin negatives. Com per exemple, afavorint que hi hagi persones que passin per situacions difícils (laborals o de salut, per exemple), empenyent a crear una societat més desigual, o embrutant el planeta, reforçant el canvi climàtic, explotant recursos naturals de manera que s’acaba amb els ecosistemes, la biodiversitat i fins a les comunitats locals. Tot això, en oposició als Objectius de Desenvolupament Sostenible de les Nacions Unides (ODS)⁴.

Per a evitar aquesta situació, el lideratge de l’empresa es pot preguntar: Quin tipus d’impacte vull deixar jo en la meva vida? Quin és el propòsit per al qual existeix aquesta organització? Ho explorarem al següent article.

¹ Warwick University – Happiness and Productivity
²Jim Collins – Good To Great
³Daniel Pink – Drive
⁴United Nations – Sustainable Development Goals

La entrada Transformant l’empresa en un lloc de creixement personal. El nou paradigma? (Part 1) se publicó primero en Voxel - Blog.

A Voxel vam tenir la sort d’escoltar a Javi Martín, conegut presentador de televisió, que ens va explicar com el trastorn bipolar el va portar al límit i gairebé posa fi a la seva vida.

El 24 de novembre ens va visitar Javi Martín, actor, periodista i presentador del popular programa de televisió “Caiga quien caiga”, que va ser diagnosticat d’un trastorn bipolar. L’activitat forma part de les “Trobades per la Diversitat” de la Fundació Adecco.

Amb aquesta, vam voler fer un pas endavant cap a la sensibilització sobre la realitat de les persones amb malalties mentals, amb l’objectiu de promoure la inclusió del col·lectiu en el món laboral. Durant més d’una hora, Martín ens va explicar la seva experiència amb aquesta malaltia i la xerrada va deixar a molts Voxelians captivats i captivades.

La història del Javi

El Javi portava una vida molt normal, la seva feina d’actor i presentador el tenia ocupat i li omplia molt. Era una persona contenta i alegre fins que va començar a experimentar pensaments i sensacions diferents. Com fer-se preguntes molt existencialistes (Què som?) o veure les coses de manera molt negativa. Martín va comentar que “quan actuava, era quan podia desconnectar del sofriment per a interpretar el personatge”.

Compaginava la seva vida d’actor amb aquesta nova realitat: el trastorn bipolar, caracteritzat per temporades molt altes d’energia o “mania” i altres de depressió. En les èpoques més dures, se sentia com estar en un pou en el qual no hi havia esperança. Li costava trobar raons per a viure. En una ocasió, fins i tot es va intentar llevar la vida.

Amb molta teràpia i dos ingressos hospitalaris, Javi va ser conscient del que li estava succeint i, a poc a poc, va començar a recuperar-se. “Un mes vaig comptar el total de dies bons que havia tingut, i em vaig adonar que eren superiors als dolents.”

Aprenentatges adquirits 

Després d’anys convivint amb el trastorn bipolar, el Javi és feliç i es pren la vida amb humor. A més, va reiterar que ha adquirit, especialment, dos aprenentatges. El primer és que es coneix molt a si mateix. El segon, que “la vida és un regal i cal viure el present”.

L’actor creu que és fonamental que la societat perdi la por de parlar de trastorns mentals. També va expressar l’important rol de les empreses a ser molt més inclusives i contractar persones amb malalties mentals. “Tots i totes podem aportar molt de valor”, va afegir Martín.

Per això, en l’actualitat, Javi imparteix xerrades de sensibilització sobre salut mental en entitats com a escoles i empreses.

Espai de debat

La sessió va ser molt aplaudida en Voxel. Durant la ronda de preguntes, molts comentaris eren d’agraïment per haver expressat tan fàcilment i en clau divertida què és el trastorn bipolar.

Una de les idees que es va posar sobre la taula va ser la poca idoneïtat del concepte “discapacitat”, usat àmpliament fins al dia d’avui. Per contra, hem de començar a usar “diversitat funcional”. Aquesta fa referència a característiques presents en la societat que poden afectar a tots els seus membres per igual. Ja que totes les persones tenim capacitats diverses entre si.

Moltes gràcies a Javi Martín, pel seu exemple i valentia. I a la Fundació Adecco per proposar activitats tan enriquidores.

La entrada Javi Martín: Conviure amb el trastorn bipolar se publicó primero en Voxel - Blog.